diumenge, 26 d’abril de 2009

Una cronologia detallada de Joan Barceló

*Julián ACEBRÓN i Jordi CASALS: "Atles Joan Barceló. Itinerari biobibliogràfic", URC. Revista literària, 15, novembre de 2000.

1 Amb aquestes paraules obria Joan Barceló la pertinent presentació autobiogràfica a Escriptors lleidatans contemporanis. Primera antologia, Robrenyo, Mataró, 1979, p. 127.

2 Com explica Josep Vallverdú en la nota liminar a Estimada gallina, "Barceló establí en diverses obres en prosa una oposició entre Vacalforges i Cordenit, entenent per la primera el seu poble de Menàrguens, a la comarca de la Noguera, i representant el segon nom Barcelona. Barcelona, amb la seva intensitat, era per a ell el Cor de la Nit; i el nom de Vacalforges se'l va empescar combinant els equivalents de mena (vaca, en terres de Lleida) i àrguens (atuells per a dur càrregues a llom de bèstia; per extensió, alforges)". Joan BARCELÓ: Estimada gallina, edició a cura de Josep Vallverdú, La Galera, Barcelona, 1981, p. 5.

3 "Quan s'encén lo tió del rumor és foc a un bosc d'arbres ressecs. Lo rumor s'escampe pels carrerons, pel cafè, per les cofurnes recòndites on les dones cusen, paren la ràdio i escolten el rumor que és com un llampec mut i encegador". "Però un rumor -continuem llegint a "Lulú la boja (història rural, costumista i psicològica, amb moralitat final)"-, mai no corre sol, sempre busca parella". I és així com dos rumors "reboten de portalada a portalada, són deformats i ampliats per les boques sàvies de joves vells, apilats entre les cartes de la baralla al cafè, saltironen pels horts, s'esmunyen per les llars de mandrosos i aqueferats. Rumors com aquests pasten la vida de molts habitants de Vacalforges". Joan BARCELÓ: Miracles i espectres. Narrativa breu completa, edició i epíleg de Julián Acebrón i Jordi Casals, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1988, pp. 157 i 158.

4 Joan BARCELÓ: Viatge enllunat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1979, p. 7.

5 Xavier FEBRÉS: "Joan Barceló. El recordman dels premis literaris", L'hora. Setmanari de Catalunya, I, 36 (Barcelona, 18 de novembre de 1979), p. 36.

6 Joan BARCELÓ: Pare de rates, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1981, pp. 74-75.

7 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, edició a cura de Julián Acebrón i Jordi Casals, Pagès Editors, Lleida, 1998, p. 227. En altre lloc, referint-se als seus poemes d'adolescència, Barceló confessa: "vaig començar escrivint epitafis a les tombes i poemes vestits de negre, jo adolescent de mantega i el món al meu voltant entenent-lo una mica menys que ara", Miracles i espectres. Narrativa breu completa, p. 196.

8 "Poemes inèdits d'en Joan Barceló. Antologia", a cura de Jordi Pàmias, Ir Premi i Mostra de poesia Joan Barceló,"Poeta de Menàrguens", Robrenyo, Mataró, 1980, p. 127.

9 A Rocaferma també ho feia amb el nom de "John Pelon", en homenatge a John Lennon.

10 Mercè BIOSCA i Maria-Pau CORNADÓ: Poetes contempo- ranis de Ponent. Una proposta didàctica, Pagès Editors, Lleida, 1999, p. 177.

11 Joan BARCELÓ: Científicament s'ha demostrat..., Edicions Don Bosco, Barcelona, 1977, p. 9.

12 Joan BARCELÓ: Diumenge a la tarda, edició a cura de Julián Acebrón i Jordi Casals, Pagès Editors, Lleida, 2000, p. 27. En aquest sentit, no és gens casual que tots els capítols de la novel·la -quatre, feta òbvia excepció del rosari de monò- legs interiors finals- comencin amb una descripció dels voltants de l'Hostal Segre.

13 Joan BARCELÓ: Viatge enllunat, pp. 12-13. En un article de 1974, sota la màxima "Tota educació és una coacció", escriu: "Els gargots que fan els infants són ingenus, vius, sincers. Veuen, sense entrebancs, la veritable realitat. [...] Però ve la frustració. El mestre li repeteix -amb tota la bona intenció- allò que a ell van repetir quan era petit: 'No saps dibuixar. Per dibuixar has de fer-ho millor. El pinzell s'agafa així, la làmina es copia així, aquest gargot que acabes de fer s'estripa així...' I el pobre infant s'ho creu. Quan és un noi corre a perfeccionar-se a l'escola d'art i li fan dibuixar més làmines. Ja té a les mans la cinta mètrica per mesurar l'art. Una cinta mètrica de dos pams". Joan BARCELÓ: "No volem comprendre ni la vida ni l'art", 2 quarts de 10, 2 (estiu de 1974), pp. 2-3.

14 "En sus obras podemos observar calaveras, flores, escaleras..., todo mezclado por un pincel que hace de cópula para mostrarnos, en una imagen, lo bello y lo tétrico de la vida", Josep Ramón CORREAL: "El pintor leridano Joan Barceló expone en Estudios Ilerdenses", Diario de Lérida, (Lleida) 14 d'agost de 1973, p. 4. Altres ressenyes a La Mañana (Lleida, 14 d'agost, signada per Arnau), Hoja del Lunes (Barcelona, 20 d'agost, per E. Banyeres), El Correo Catalán (Barcelona, 23 i 31 d'agost, per Josep Maria Benet Masana i C. M., respectivament).

15 Joan BARCELÓ: "Una innecessària explicació", imprès adjunt al catàleg de la seva exposició a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, del 13 al 26 d'agost de 1973.

16 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 276. Vegeu també les pàgines 275 i 277.

17 Joan Joanot [Joan Barceló], Trista misèria (dic des de la trona allò que mai no he dit), mecanoscrit inèdit sense paginar.

18 Arran d'això es publiquen uns poemes seus a la Tercera antologia del premi de poesia per a inèdits mossèn Amadeu Oller, Barcelona, 1976, pp. 33-36.

19 "Assaig d'un possible manifest artístic i humà", 2 Quarts de 10, 1 (Barcelona, maig de 1974), pp. 2-3.

20 2 quarts de 10. La mare dels ous, Edicions 62, Barcelona, 1975, p. 3.

21 "Poemes inèdits d'en Joan Barceló. Antologia", a cura de Jordi Pàmias, Ir Premi i Mostra de poesia Joan Barceló, "Poeta de Menàrguens", p. 127. Uns mesos més tard torna a publicar una tria al número 4 de la revista L'Estrof (hivern-primavera de 1981). Altres poemes d'aquest llibre seran posteriorment reproduïts en tres volums antològics: Escriptors contemporanis de Ponent 1859-1980, de Josep Borrell, 25 poetes del premi Amadeu Oller 1964-1989 i Poetria. Antologia de la poesia catalana, d'Albert Planelles i Francesc Vernet.

22 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 88.

23 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 96.

24 Joan BARCELÓ: Obres completes. Volum XXVIIIè, Barcelona, 1975, p. 10.

25 Joan BARCELÓ: Científicament s'ha demostrat..., Edicions Don Bosco, Barcelona, 1977, p. 9.

26 Joan BARCELÓ: Científicament s'ha demostrat..., p. 8.

27 Anastàsia Mamuyac, artista filipina que pinta amb els colzes i dona de Roca Bon, inspirarà a Barceló un personatge de la novel·la Diumenge a la tarda: Bassin, la resident filipina de l'Hostal Segre a qui "li manquen les mans fins a mig avantbraç" (p. 49), sempre acompanyada del seu gos pequinès Lin-fu.

28 Desperta Ferro! Grup d'Art al Poble, Barcelona, 1976, p. 5.

29 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 117. Aquests versos, reproduïts en el prospecte d'una exposició de Roca Bon a Barcelona (L'estudi=Tretze, novembre-desembre de 1977) i en la novel·la juvenil Ulls de gat mesquer, són l'epitafi del poeta a Menàrguens.

30 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 274. Vegeu, també, pp. 192, 193 i 207.

31 Joan BARCELÓ: No saps veure l'espai que t'envolta, p. 6.

32 Pere Xifrell, el signatari dels pròlegs als dos únics llibres que Barceló publica l'any 1977 (No saps veure l'espai que t'envolta i Científicament s'ha demostrat...), és present també en una novel·la de Barceló, on el descriu com "un jove alt i escardalenc, de barba llarga i pèl arrissat. La cara era blanca com el paper. [...] Un bon xicot, encara que una mica fantasma: té la mania de tancar-se a l'habitació i escriure tot el que passa i tot el que li passa pel cap". Aquest curiós personatge, el retrat del qual rebel·la moltes coincidències amb Barceló, es lamenta d'escriure novel·les avorrides que no interessen ningú: "Estic ben desenganyat: ara vaig per la pàgina setanta-dues d'una novel·leta que presentaré a un concurs de literatura per a nois i noies... Tasca inútil, no hi guanyaré res!". Joan BARCELÓ: Estimada gallina, pp. 94 i 95. Ens trobem, és clar, davant d'un heterònim de Joan Barceló.

33 Joan BARCELÓ: No saps veure l'espai que t'envolta, p. 6.

34 Joan BARCELÓ: Retalls, El Llamp, Barcelona, 1986, p. 50.

35 En el conte infantil "Sempre una poma, Jaume Poma", Barceló fa una divertida apologia d'aquest fruit en referir la feliç història d'un noi entusiasta de les pomes fins al punt que "menjava exclusivament pomes per sopar: un dia en confitura, un altre, verdes, un altre, ratllades amb mel, en pastissos, etc. Casa seva arribà a convertir-se en una selecció de les mil combinacions que es podien fer amb aquest fruit farinós". Amb la mort de Jaume Poma, "la casa s'omplí de pomes i el taüt era una poma i quan el van plantar al cemintiri va créixer una pomera de la seva llosa". Joan BARCELÓ: Miracles i espectres. Narrativa breu completa, p. 281.

36 Ir Premi i Mostra de poesia Joan Barceló,"Poeta de Menàrguens", p. 78.

37 Aquest interès envers la doctrina budista i el contacte amb fidels de Hare Krishna es fan palesos en alguns dels seus relats, com ara Pare de rates i Estimada gallina.

38 Ridgewood -una petita població a l'estat de Nova Jersey- apareix també a Diumenge a la tarda en un to marcadament irònic en situar-hi, el nostre autor, una universitat, producte de la seva invenció, on es pot fer la llicenciatura de filologia catalana. Lotty -una dels protagonistes de la novel·la- comenta: "Res, és el títol en llengües romàniques que hem van atorgar a la Universitat de Ridgewoood, a New Jersey, especialitat en català" (p. 44).

39 Joan BARCELÓ: Un drapaire a Nova York, Empúries, Barcelona, 1986, pp. 17 i 83.

40 En un article a la premsa, Barceló comenta la dificultat de fer un ofici de la literatura a Catalunya (és a dir, de la possibilitat de guanyar-se la vida escrivint en català): "Que no ho ha estat mai de fàcil. I que -no ens enganyem!- les estructures político-socials no són tan enllaminidores perquè els del gremi de la ploma visquem de renda". Joan BARCELÓ: "Sentiment de ressentiment", La Mañana (Lleida), 13 de no- vembre de 1979, p. 3.

41 "I així com tot adult ha estat infant, de la mateixa manera potser podríem sospitar que tot adult és, fins a cert punt, un poeta, encara que no tothom hagi bastit el seu codi particular que li permeti d'establir el discurs de les seves fantasies. Però sí és cert que davant d'un poeta, davant la seva obra d'art, hom gaudeix d'un plaer estètic: el derivat de la lectura de la cal·ligrafia del codi poètic, ja que a través seu ens sentim alliberats de la vergonya de les pròpies fantasies. Potser per aquests viaranys encetats fins aquí, que no n'exclouen d'altres, ens podríem explicar el procés creatiu de Joan Barceló: la seva poesia i, d'una manera molt especial, la contradicció que representa la seva narrativa per a infants. Una i altra fruits del seu joc, del seu fantasiejar, dels seus somnis diürns". Guillem VILADOT: "Joan Barceló. El plaer del límit", Avui (Barcelona), 10 de setembre de 1980, p. 20.

42 Joan BARCELÓ: Científicament s'ha demostrat..., p. 8.

43 Josep Lluís CATALÀ: L'aixeta, Àcid, Barcelona, 1978, p. 72 (fragment final del colofó, segurament escrit per Barceló).

44 Josep M. FIGUERES: "Joan Barceló, Premi Recull de poesia", Avui (Barcelona), 4 de febrer de 1979, p. 22.

45 "Aquell vespre tenia com un manat de cavalls a dins del cap que no em deixaven concentrar davant dels fulls, una pila de cavalls morts de gana i de set. Per això no vaig poder acabar els guions del programa de ràdio i els pocs que vaig fer em van sortir tan incoherents i absurditzants que m'imaginava que me'ls rebutjarien, com ja m'havia passat més d'un cop, per 'bojos'. Em dirien que, si volia que allò es gravés, em muntés jo una ràdio al meu estil, que el que calia en el programa per al qual m'havien contractat era que expliqués amb historietes costumistes i, sobretot, reals els problemes d'una família, que els radiooïdors s'hi sentissin identificats. Punyeta!, a parir mones, pensava jo amb els trots dels cavalls a dins del cap que no em deixaven teclejar de cap manera, que les gracietes i acudits insulsos se les muntin les mateixes mares de família que es queden a la cuina per a les quals va dirigit el programa". Joan BARCELÓ: Miracles i espectres. Narrativa breu completa, p. 237.

46 Joan BARCELÓ: Ulls de gat mesquer, La Galera, Barcelo- na, 1979, p. 5.

47 Miquel Àngel RIERA: "Carta al cel dels poetes a l'atenció personal de Joan Barceló", pròleg al llibre de Joan BARCELÓ: Miracles i espectres, Moll, Palma de Mallorca, 1981, pp. 11-12.

48 A Miquel Àngel Riera devem el record d'una conversa amb Barceló sobre Diables d'escuma, "poemari, em digueres, que havies presentat a set o vuit certàmens, guanyant-los tots", Miquel Àngel Riera: "Carta al cel dels poetes a l'atenció personal de Joan Barceló", p. 15.

49 Joan BARCELÓ: Diables d'escuma, Eliseu Climent Editor, València, 1980, p. 5.

50 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 173.

51 Joan BARCELÓ: Diables d'escuma, pp. 6-7.

52 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 129. Cf. "Els ulls, al museu de l'enyor, enalteixen l'estàtua" i "El retorn dels ermitans (conte nou)", pp. 134 i 162-163.

53 Joan BARCELÓ: Que comenci la festa!, La Galera, Barce- lona, 1980, p. 5.

54 Miquel Àngel RIERA: "Carta al cel dels poetes a l'atenció personal de Joan Barceló", p. 14.

55 Xavier FEBRÉS: "Joan Barceló. El recordman dels pre- mis literaris", p. 37. Al cap d'un temps, Barceló es vendria la casa de Tudela per pagar l'entrada d'un pis a Barcelona, al carrer Monistrol.

56 Josep Palau i Fabre: "Paravent il·luminat". Pròleg a Pas de dansa, Joan Barceló i Enric Cormenzana (Polígrafa, Barcelona, 1980) [s. p.].

57 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 179.

58 Miquel Àngel TENA: Cançons de la nit benigna, Edigsa, Barcelona, 1983.

59 Joan BARCELÓ: Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa, p. 187.

60 "El jove escriptor Joan Barceló, narrador i poeta, va morir a Barcelona el passat dia 25 de juliol, segons que es va saber ahir. La mort li va arribar a conseqüència d'un atac cardíac segons el resultat de l'autopsia efectuada ahir a l'institut anatòmic forense de l'Hospital Clínic. Tot dóna a entendre que l'atac de cor es va produir quan el jove escriptor es trobava sol, a casa seva, a la barriada de Gràcia, en el moment en què es preparava un te a la cuina. El cadàver presentava un fort hematoma en una part del rostre, conseqüència de la caiguda", Avui (Barcelona), 29 de juliol de 1980, p. 6.

web : Universitat de lleida

Un